La contemporaneïtat de l’art permet a temps complet el poder confrontar-me amb els col·legues que compleixen la seva feina com a llenguatge de comunicació. Les anomenades «arts visuals», ens porten de la mà per aquest camí on els elements de la composició són llances d’atac, que ens assisteixen en la trobada entre creador i observador. El pintor, dibuixant, escultor, gràfic o del foc porta en el seu valisa els materials que li permetran executar la seva tasca que us guiarà a l’entrada del joc de l’oferta i la demanda, on hi haurà el comú i no tan comú espectador instruït o no a reconèixer i assenyalar el executat com una obra d’art. Recordem que art és i ha de ser sinònim de creació. És aquí on els denominats «artistes» fan fila i amb el treball quotidià executat a temps complet, sense inspiració com ens els va llegar Picasso, s’atrafeguen en la recerca de la bona feina, són els que fan camí al caminar com ho va expressar Machado i són com Pilar Xercavins que amb taques informalistes plenes de color i línies troba les perspectives on la textura visual és vocable. Com a Kandinsky la figura li molesta i el que ens porta és el ritme que ens permet recórrer els punts cardinals de l’objecte creat. La llibertat i el llibertinatge són els protagonistes de Xercavins, deixant per a l’anàlisi i la crítica la dissolució de les formes arribant fins a l’expressió espontània abstracta. Pilar Xercavins ve produint amb gallardia i seguretat les seves peces bidimensionals … Són aquí al nostre abast visual … Tan sols resta posar en escena la propietat que posseïm de la participació … La pintora se sentirà realitzada si va ser fonament per al naixement de la nostra adhesió al fet Pilar Xercavins. El futur serà el millor jutge … Pels moments està en l’ambient el despertarà i veurem..